Origens i evolució històrica
Per conéixer els origens del Verger anem a recomposar partint de les referències, al mateix temps que podem trobar documents i llibres. I diguem recomposar perquè no són moltes les referències històriques que fan al·lusió al municipi. L’únic estudi que existeix sobre l’evolució històrica del Verger, que explícitament fa al·lusió al mateix en el seu títol, és el realitzat per Antoni F. Grau Escrituela Domini i propietat de la Marina Alta. Dénia, Xàbia i El Verger, segles XV-XIX. Per desgràcia, els documents sobre propietats, demografia i fets rellevants es pergueren a l’incendi que va tenir lloc a l’església del Verger al segle…
Així i tot anem a intentar reflectir de la manera més clara i precisa possible quins van ser els origens, els fets més importants que marcaren el seu desenvolupament i com arribem a la situació actual, cal tindre en compte que la seua proximitat a un port tan important com fou el de Dénia, va marcar la seua evolució. Durant esta explicació es farà referència a les diverses fonts bibliogràfiques en les que ens hem basat per a documentar esta història.
La primera i més antiga referència que trobem descriu El Verger com un menut nucli de població musulmana que pertanyia a un àrab notable de Dénia. No tenim més dades sobre la identitat d’aquest personatge ni informació que ens permeta aproximar-nos a la vida d’aquest col·lectiu. L’única prova de l’existència dels mateixos és la Torre de la Cremadella, torre vigia d’origen musulmà que es troba a la partida del seu mateix nom.
A febrer de 1.245 esta menuda població seria conquerida per les tropes de Jaume I i fou donada en privilegi a Pedro Eiximén Carròs, capità dels exèrcits de Jaume I, mantenint els seus habitants musulmans.
Després aquest senyoriu del Verger el tingueren els Vives, i és d’aquest període de temps del qui obtenim les primeres referències i dades de la població àrab existent en aquestes terres.
Els àrabs habitaren estes terres segles i, després del decret de Carles V al 1525, foren obligats a batejar-se i convertir-se al cristianisme baix la pena d’expulsió. Després d’açò van rebre el nom de “moriscos”, nous cristians o àrabs convertits al cristianisme.
Felip III, a l’ any 1563 i amb la finalitat d’evitar la sublevació dels moriscos va establir la següent Reial Pragmàtica Sanció: “a denou dies del mes de Giner, any M.D.L.X.III. amb la qual se prohibeix que els moriscos nouament convertits del present regne de Valencia, fills i descendents de aquells per ningun temps no puixen tenir, ni portar en ses cases propies, ni de altri ni fora de elles, ni altre qualsevol lloch, o part armes algunes ofensives ni defensives, propies ni de altri, excepto ganivets e instruments necesaris per a usos de casa, arts i oficis de casco. La qual font manada publicar per lo Excellentisim senyor Don Alonso de Aragó, duc de Sogorb i de Cardona, llochtinent i capità general de dit regne de València.”
Esta mesura es va adoptar perquè existien notícies que els moriscos que vivien al Verger estaven amb contacte amb els d’Algèria i Tremencen per a sublevar-se contra els cristians. Al mateix temps es van construir una sèrie de torres vigia a la costa mediterrànea, un exemple d’açò és la torre de l’ Almadrava. Cal tindre en compte que en eixe temps el nombre d’ àrabs amb relació amb el de cristians era superior. Al Verger fou el senyor Juan Jerónimo Vives el responsable de requisar les armes als àrabs. Una vegada a les seues mans i davant d’ un notari es va realitzar la següent relació:
| Ballestas | 21 |
| Puñals | 21 |
| Rodéeles | 2 |
| Arcabuces | 1 |
| Espadas | 47 |
| Cervellers | 2 |
| Alfana | 1 |
| Alfana abpassador | 1 |
Gràcies a açò podem saber que en aquells moments al poble del Verger hi havia 49 cases, el que significa una població morisca de vers 220 persones. Amb les dades arreplegades des de 1510 fins la data de la seua expulsió es pot reconstruir la següent taula de població morisca al Verger:
Poblament morisc al Verger
| Any | Cases | Habitants |
| 1510 | 45 | 202 |
| 1544 | 50 | 225 |
| 1563 | 49 | 220 |
| 1565-72 | 45 | 202 |
| 1609 | 80 | 360 |
Més dades que es refereixen a este temps són els que expliquen com es va desmembrar la rectoria de Dénia per a que es fundara al Verger la seua pròpia parroquia. Roque Chabás i Mossén alau daten este fet a l’any 1.534, i Joan J.Garcia i Ribes al seu article “La desmembración de la retoria de Denia y la fundación de la Parroquia de El Verger” al daten del 1.541. A este article s’inclou el text originari que es troba a l’arxiu del Regne de València (sección clero, libro 1501, pág. 21 ) on es descriu baix quines condicions es duu a terme el desmembrament i la creació de dita parròquia: “Item sis ordenat que los LLochs del Verger, Miraflor, Mirarrosa i Cella, que ha sien desmembrats de la rectoria de Dénia i que la Iglesia de dit Lloch del Verger siga erigida en rectoria iglésia parroquial a la qual siguen anexionats los dits Llochs i que la rectoria d’aquesta rectoria sia obligat los diumenges i festes de dir dos mises, la una en lo Verger i l’altra en Mirarrosa i per la dita rectoria i sustentació del rector d’aquella li sien aplicades trenta lliures de renta casco any dels delmes dels dits les quals hagen de contribuir les tres pabordies de les muntanyes articonat de Xàtiva que reben delmes en los dits Llochs, exceptuant la part del reverendisim Señor Arquebisbe que li es aplicada al diner menut de la Seu de València, pagadors a tot Sants…… també les olim mesquites dels dits Llochs serveisca per a la fàbrica et ornaments de les esglesies d’aquelles respectives, per a que el cult divino no vinga a menos”.
Podem concloure d’aquestes línies que el que es pretenia fou que els moriscs practicaren el cult catòlic. No oblidem que molts es van convertir al catolicisme per por a l’expulsió però continuaven practicant d’amagades la seua religió, i constituien un percentatge molt elevat de la població. Fou a l’any 1.580, quan mossén Jerónimo Vives ven a En Francisco de Rojas y Sandoval , V Marqués de Dénia, mitjançant escriptura que fera el notari de València En Cosme Xulbi el 21 de setembre del referit any, al lloc del Verger , amb el seu terme municipal, els quals límits eren els següents: amb Ondara, Vinyals, Rafelets, Els Plamars, amb la Setla, el Molinell, la Devesa i amb la mar.
Per a comprendre millor la importància d’aquest acte de compra, explicarem qui era En Francisco de Sandoval i la seua relació amb la casa reial. Va nàixer a Valladolid, aleshores cort d’ Espanya, al 1.553. Era fill del IV marqués de Dénia i de Na Isabel de Borja, filla del IV duc de Gandia, ( sr. Francisco de Borja), i besneta per esta línia del rei Fernando el Catòlic.
Nou senyor del Verger es va casar al 1.576 amb Na Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli, (entroncament de la Casa Lerma amb la de Medinaceli) dona que va morir al 1.603 deixant diversos fills, el major En Cristóbal, després duc d’Uceda, per això l’església del Verger té per titular de la seua parròquia San Cristóbal, església que manara construir el referit marqués de Dénia .
En Francisco de Rojas era Gran d’ Espanya, gentil home de la cambra del rei i fou anomenat virrei de València. A la mort de Felipe II, Felipe III el va anomenar el seu vàlid. A l’ any 1599 fou anomenat duc de Lerma. El gran duc de Lerma va comprar moltes propietats, arribant a ser el més ric d’ Espanya. La primera compra que figura en el seu haver és el senyoriu del Verger al 1580.
Al 2 de setembre de 1609, Francisco de Rojas i Sandoval, va decretar l’ expulsió dels moriscs. Al cas del municipi del Verger, este va quedar completament despoblat. La fortalesa de Bèrnia, construïda per Felipe II per a vigilar tota la costa de Denia a Alacant i controlar així les possibles incursions de pirates, va deixar de ser útil i mantenir-la suposava un cost elevat, per la qual cosa Felipe III la va destruir.
La fortalesa incloia una ermita dedicada a sant Jaume, de la qual, retaule, calzes, vestimentes, frontals i demés ornaments, foren donats pel rei Felipe III a l’església del Verger. No s’ha d’oblidar que el rei havia deixat en mans del duc de Lerma el govern de l’ Estat al segle VII, l’ havia reconegut com el seu home de confiança, fins i tot li havia donat poders per a que la firma de Francisco Sandoval valguera igual que la del rei.
El Verger es va vore realment afectat per la despoblació arrel de l’expulsió dels moriscs, de la que va poder recuperar-se fins ben entrat el segle VIII.
L’ expulsió va contribuir a expandir la propietat de la noblesa amb les possessions dels moriscs darrere la prèvia confiscació per part de la Corona. Per aquest motiu existia tant d’interés per part de la noblesa a repoblar dites terres per així posar de nou en funcionament els seus senyorius i obtenir beneficis el més aviat possible. Fou per este motiu que en la nova carta de població s’exposa que les terres foren repoblades per gent de Dénia, Pego i altres llocs com les Illes Balears.
La següent informació que troben del municipi del Verger data de l’any 1910, i ve publicada en la Geografia general del Regne de València, a l’apartat dedicat a la província d’Alacant, de mà de Francisco Figueras Pacheco. En aquest text trobem diversa informació referent a l’estructura poblacional i política, junt a altres dades d’interés general.
Podem conéixer , entre altres dades, que el nombre d’edificis el 31 de desembre eren 644. L’enllumenat públic és elèctric, l’aigua la treien dels pous del carrer San Lluís hi havia un llavador municipal. La població en eixes dates era de 1.997 habitants de fet, i de pret 2.159.
L’economia es basava en l’agricultura, tant de regadiu com de secà i cultius de garrofes, olives, vinyes, cereals i llegums, taronges, hortalissa, alfals i frutals.
Respecte a infraestructures, serveis i comunicacions, coneguem també a través d’aquest text que El Verger tenia una escola de xiquets, una de xiquetes,un asil, una parròquia dedicada a la Mare de Deu del Roser, correu a càrrec d’una carteria, formava part del grup telefònic que tenia la central a Dénia, i per últim, estació de tren, dintre del recorregut Carcaixent-Dénia.
Garcia Ribes, J.J. “Cròniques Vergerines: els moriscos”
El Verger 1985.
R. Chabás. “Historia de la Ciudad de Dénia”
Edit. Diputación de Alicante i M.I. Ayuntamiento de Dénia.
Palau Mossen. “El Llobarro”
Edit. Marina Alta. Pedreguer, 1983.
