La tècnica constructiva és tàpia de morter de calç amb rajola massissa en dos cares i farcit de terra a l’interior. Podem datar-ho entre els segles XIV i XVI. Es tracta d’un recinte rectangular, amb una superfície aproximada de 900 m2, contigu al riu Girona. Queden només restes de les quatre fatxades, sent la que millor es conserva la recaient al riu. Els draps són cegos i llisos, no tenint portes, finestres o elements volats. Les parets només es conserven fins una altura d’uns 5 m., havent desaparegut la resta, desconeixent-se la seua configuració original. Es van a iniciar unes excavacions amb la finalitat de comprovar si es tracta d’una almàssera.