Actualment desapareguda però és just que justifiquem la seua desaparició.

El senyor capellà En Francisco Pons Moncho, va prendre la decisió de fer desaparéixer l’edifici i alçar el bloc de vivendes en què està la nova casa Abadia, que consta de despatxos, arxiu parroquial i saló d’actes parroquials.

Història de l’edifici desaparegut.

Va ser este edifici casa de camp d’un moro notable de Dénia , que el rei En Jaume I El Conqueridor va concedir al valerós capità Pedro Eiximen Carroz, senyor de Carroz i Rebollet, per acompanyar-lo en la presa de la ciutat de Dénia l’any 1245, amb plens poders per a cedir i repartir el fruit de la conquista (terres, cases, caserius, forns, molins, etc.) el qual va entregar al senyor Francisco Vives , el lloc i casa de camp referida amb totes les terres que componien aquell terme, l’extensió del qual era superior a l’actual terme municipal, quedant amb este fet, el primer senyor del Verger.

Tal senyor Vives, realitza les primeres obres per a condicionar les dependències d’esta casa, a fi de poder viure en ella, ampliant els sellers i dependències per a guardar l’oli i la resta de collites. La seua fàbrica de construcció era feble i igual que l’almàssera que hui ocupa el cine Lopez Cabrera. Els descendents del referit Senyor del Verger, van continuar perfeccionant l’obra fins a arribar el moment que el duc de Lerma compra el Senyoriu del Verger amb totes les terres i dependències a l’últim Senyor del Verger, mossén Jerónimo Vives, el 21 de setembre de 1580. En este edifici van nàixer els pares de Lluís Vives i també va viure en ell , el gran humanista i filòsof del mateix nom.

Quan els successos de la Germanies, l’any 1519, En Baltasar Vives Senyor llavors del Verger, va allotjar en esta casa al virrei i capità general de València el senyor Diego Hurtado de Mendoza, comte de Melit, que va fugir de València perseguit per les Germanies, per a després passar a Dénia que tenia port de mar i poder escapar amb major facilitat.

El senyor Baltasar Vives va rebre carta de l’emperador Carles I , donant-li les gràcies pels servicis prestats al comte de Melit. La referida carta diu així: A l’amat el nostre mossén Baltasar Vives. El Rei, mossén Vives: L’il·lustre l senyor Diego de Mendoza el nostre lloctinent i capità general, ens ha escrit el càrrec que ens té, i el que per ell feu, que ens tenim per molt servits i ens plairà que s’oferisca cosa en què podeu ser gratificat com la vostra fidelitat i servicis mereixen. Donada a Brussel·les a 12 de setembre de 1520. Jo el Rei. Tret de Viciana, Crònica de València, Partida IV, Foli 71, Chabás. Història de Dénia Tom II, Pàgina 82, edició de l’Institut d’Estudis Alacantins.

El propi duc de Lerma, mentre construïa el seu palau enfront de la casa, va descansar en moltíssimes ocasions en el referit edifici.

Acabada la construcció de l’església ordenada pel duc de Lerma i començats els cultes en 1581, passa a ocupar ja com a Casa Abadia este edifici el primer capellà anomenat.

Els reis d’Espanya Felip III i Margarita d’Àustria van contraure matrimoni en la Catedral de València i en viatge de nóvios a Dénia, es van allotjar en el palau del duc i la resta del seguici ho va fer en la Casa Abadia i entre ells el fènix dels enginys Lope de Vega.

El duc de Lerma va fer que el rei Felip III ordenara al receptor de València en carta de 4 de maig de 1613, que baix inventari i rebut s’entregara a l’Església Parroquial del Verger, el retaule, calzes, altres joies i ornaments de la capella del Castillo de Serra Bèrnia, perquè era una almoina que a la dita església del Verger feia el rei, per constar-li la suma pobresa de la mateixa. Història de Callosa d’Ensarrià, Adolfo Salva Ballester. Tom 1 pàgina 103. Edició de l’Institut d’Estudis Alacantins. Este magnífic retaule va desaparéixer en 1936.

A principis del present segle, any 1903, es va allotjar el cèlebre Pare Nozaleda, arquebisbe i primat de Filipines, per no ser grata la seua presència a València, celebrant i presidint la festivitat del Corpus Christi, i a fi de donar-li major solemnitat a la festa, els acabalats senyors d’esta localitat En José Llorens i Na Bárbara Ferrando, van regalar a l’església un tern complet amb pal·li de tissú, plata i or.

Artísticament l’edifici no tenia cap mèrit. En 1774 es va renovar i així ha arribat amb els seus successius arreglaments fins a 1936