Ubicada enfront de la torre del palau. Es data de principis del segle XVIII. La fatxada apareix datada en el 1732, per la qual cosa és de suposar que este siga l’any en què van finalitzar les obres, que van haver de durar uns 15 anys, una vegada disminuïts els efectes de la Guerra de Successió. Es tracta d’una església amb planta de nau única, amb cinc capelles laterals, quadrades i intercomunicades. La primera capella a la dreta de l’entrada és la part del campanar, la qual cosa explica que estiga tancada frontalment. La planta de l’absis és quadrada, un poc més estreta que la nau. Al nivell del teòric creuer s’ha ampliat una capella lateral.
Les capelles laterals s’obrin amb arcs de mig punt, suportades amb pilastres coronades per capitells. Les capelles queden separades unes d’altres pels contraforts que reben els esforços de la volta, en el front dels quals apareixen pilastres més gran que les anteriors, coronades per capitells corintis sobre els quals descansa l’entaulament.
La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes. Estes voltes estan suportades per arcs feixassos, entre els quals i davall de cada lluneta apareix una finestra. Les capelles laterals es cobrixen amb voltes vaides. La composició de la fatxada és molt senzilla, no tenint decoració exceptuant el portal d’entrada, executat en la seua totalitat amb pedra arenosa, amb pilastres acanalades laterals, entaulament rematat amb pinacles i fornícula central. La fatxada oculta la coberta de teula àrab a dos aigües, sent la part superior una falsa fatxada. El campanar està situat a la dreta de la fatxada, presentant dos fases de construcció, l’original amb pilastres i entaulaments, i l’afegit amb contraforts a manera d’arcbotants.
Hi ha diverses cases del segle XIX, però cal destacar La casa de la Senyoreta de la Bassa, la fatxada de la qual ha sigut recentment restaurada.